Després d’un 2016 històric i de quatre anys seguits de la mateixa tècnica i presidència, el 2017 començava una nova etapa amb Pere Camprovin com a cap de colla i Lluís Gómez com a president. Havien passat anys continuats de creixement i d’èxits sonats i, per primera vegada (almenys des de 2004), començàvem una temporada sabent del cert que els resultats que obtindríem serien pitjors que els de l’anterior. Un gran nombre de baixes de tronc (fins a vuit integrants del tronc del 5 de 9 amb folre), incloent-hi dos components del pilar, feien certament inviable optar aquell any al 5 de 9 amb folre i al pilar de 8, i dificultaven tornar a fer el 2 de 9 amb folre i manilles. Així doncs, el primer repte va ser poder motivar la colla per seguir amb l’alta exigència que requereix optar a la gamma extra, sabent d’entrada que els resultats serien pitjors que els del  2016. A més a més, a inicis del 2017 un món casteller en època de rècords per part de totes les colles encara no era conscient que s’estava acostant el final d’una etapa gloriosa. Així doncs, seguir treballant de la mateixa manera que ho anàvem fent des del 2013 i consolidar la tripleta màgica era l’objectiu primer, per poder optar a més en el segon tram de temporada.

Foto 06-01: Peu: 3d9f a Les Corts. Foto: Joana Garrigosa

D’aquest forma vam poder descarregar el primer 3 de 9 amb folre en una actuació inventada a les Corts al juny, sumar el 4 de 9 amb folre a la Diada d’estiu i acabar el primer tram amb una tripleta màgica al pla de la Seu. Marxàvem de vacances amb els deures fets. L’objectiu, doncs, del segon tram era poder tornar a atacar el 2 de 9 amb folre i manilles a la nostra Diada, però abans calia repetir la tripleta a La Mercè i l’Arboç. I així va ser com amb una dosi d’èpica important a la Diada de 2017 vam poder tornar a lluir els galons de gamma extra descarregant el 2 emmanillat, i inclús sumar-hi el pilar de 6. Seguidament, a Tots Sants, vam tornar a descarregar magistralment el 2 de 9 amb folre i manilles, però a la tercera ronda, i per sorpresa de tothom, el 4 de 9 amb folre ens va quedar en intent. Després de recuperar moral amb el 4 de 8, vam optar per seguir el pla inicial i vam intentar el pilar de 7, però només ens va quedar en carregat. Així que vam sortir de Tots Sants tocats després de dues caigudes, que ens van fer descartar la gamma extra a Terrassa, tot i que hi vam tornar a descarregar el  3 i el 4 de 9 amb folre. Així doncs, vam acabar la temporada 2017 satisfets de la feina feta, havent consolidat els castells bàsics de 9 i tornant a repetir la gamma extra.

La tardor castellera del 2017 serà recordada també per viure-la en un context d’incertesa permanent, degut al moment àlgid del procés independentista que va dificultar molt la gestió de l’activitat castellera. Estan tothom pendent de les notícies d’última hora i les crides a manifestar-se, cada assaig i actuació penjava d’un fil en tot moment. 

Foto 06-02 Peu:  2d9fm a l’actuació de la Mercè, a Barcelona. Foto: Guillem Roma i Batlle

El 2018 era la temporada del 25è aniversari i es presentava amb millors perspectives tècniques, que permetien ser més ambiciosos d’inici i optar inclús a millorar el 2016. D’aquesta manera, l’objectiu inicial era poder tornar a fer el 2 de 9 amb folre i manilles abans de l’estiu, per poder-nos plantejar un setembre revolucionari que acabés  portant per primera vegada un gamma extra a La Mercè de colles locals. I, sortosament, així va ser! Després d’un molt bon primer tram de temporada, ens n’anem de vacances havent fet el 2 de 9 amb folre i manilles al pla de la Seu, i ens plantegem un setembre molt exigent d’assajos que ens permet arribar a la plaça de Sant Jaume preparats per atacar el gamma extra. Poder descarregar aquell ”pepino”, en aquell lloc, aquell dia, davant d’aquella gent, va significar molt per a la colla i quedarà per sempre com una de les grans dates de la història borinota. Així doncs, ens plantàvem al Concurs de Tarragona amb els deures fets, podent anar tranquils a fer una actuació ja feta en dues ocasions aquella temporada. I ja fos per pecar d’anar confiats, per haver de fer un castell de 9 a les 10 del matí, o senzillament per l’escenari imponent, vam caure en el 3 de 9 amb folre que portàvem com a castell de sortida. Conscients que aquell castell era totalment al nostre abast, i que deixar-lo en carregat no ens aportava res, vam tornar-lo a repetir i descarregar-lo en la segona ronda, i així vam subsanar l’entrebanc inicial. Arribava, doncs, ja en tercera ronda, el gran objectiu del 2 emmanillat, però  just quan es col·locaven els quarts, la coberta de la TAP es va començar a obrir i un raig de sol potentíssim va encegar de ple el castell, en una imatge inèdita i que era igual de bonica com de desagradable per al castell, sobretot tenint en compte els xiulets i crits que va provocar entre el públic i que van dificultar un moment ja molt difícil per ell mateix. 

(https://www.youtube.com/watch?v=bn9AJeMtVxI)

El resultat va ser que el 2 de 9 amb folre i manilles va caure després de l’aleta, una segona caiguda en la mateixa actuació que ens va deixar molt tocats.

Passat el Concurs i amb el convenciment que aquells castells eren plenament al nostre abast i que les caigudes havien estat molt condicionades per situacions desafortunades, ens plantàvem a la nostra Diada del 25è aniversari volent repetir els tres castells de 9. I tot i que era cert que els castells eren al nostre abast, en aquell moment no vam saber llegir que, després de dues caigudes i de les repercussions físiques i psicològiques que comporten, a l’actuació següent les condicions no eren les perfectes que es requereixen per assaltar un castell límit com el 2 de 9 amb folre i manilles. Un aprenentatge que ens pot servir també per al futur. El resultat va ser que, després de descarregar el 3 de 9 amb folre, el 2 de 9 amb folre i manilles ens va quedar en intent amb una caiguda molt lletja. Aquella tercera caiguda en dues actuacions consecutives va significar un cop molt dur i que allà acabéssim mentalment la temporada 2018, que va acabar realment fent castells bàsics de 8 a Tots Sants i a Terrassa. Tot i això, aquella Diada del 25è aniversari ens deixarà la bonica imatge del retrobament de molta gent que ha passat per la colla, amb una fotografia final a les escales de Bonet i Muixí plenes com mai, amb més de 800 camises grises. 

Foto 06-03: Peu: Fotografia posterior a la Diada de 2018. Foto: Jaume Garcia