2013

La temporada 2013 començava amb molts canvis en comparació als últims anys: un canvi total de tècnica i junta amb gent amb molta energia, ganes i il·lusió de fer créixer la colla en tots els àmbits. A més, la inauguració del nou local d’assaig a la reformada escola Jaume I, on podíem comptar amb una xarxa en condicions, va ajudar molt a poder fer realitat un projecte molt ambiciós que perseguia consolidar la colla com a colla de nou, i això  s’obtindria augmentant la regularitat amb què afrontàvem aquests castells (en quantitat i eficàcia), i ampliant tota la gamma mitjana de castells de vuit.

L’objectiu tècnic principal de l’any era aconseguir uns assajos dinàmics, molt intensos, on es poguessin fer moltes més proves de les que es feien anteriorment, amb el màxim nombre de gent possible participant de manera activa per tal d’augmentar el coneixement tècnic de tothom en qualsevol posició castellera, tant de pinyes, folres o tronc.

I ho vam aconseguir impulsant l’escola de castells durant tot l’any (abans només es feia en acabar la temporada, als mesos de desembre i gener), que vam fer coincidir amb l’assaig de canalla dels dimarts i els divendres. Un assaig de canalla amb un nou concepte d’organització, amb moltes zones diferents on els infants treballaven per grups, i on es podien individualitzar els objectius de cada nen o nena, integrant-los tots, independentment del nivell. A banda, també es va apostar per fer un assaig de pilars permanent, no només per poder treballar un pilar gran, sinó també per crear un planter de pilaners, cosa que crèiem de segur que ens ajudaria en molts dels reptes futurs.

Aquesta bona feina i la gran implicació de la gent per portar-la a terme, amb una resposta molt bona de la colla quant a afluència als assajos, ens va permetre augmentar la qualitat tècnica de la colla en tots els aspectes, que ens va dur a fer durant la primera part de la temporada la clàssica de vuit més matinera fins llavors, el primer 2 de 8 amb folre vist en un aniversari, el primer 3 de 9 amb folre abans de vacances d’estiu, i el primer pilar de 6 descarregat de la nostra història, que dues setmanes més tard aconseguiríem pujar dalt d’un folre!

En ple mes d’agost, gairebé 200 borinots i borinotes vam poder gaudir d’una experiència inoblidable a l’Índia, al festival Dahi Handi, on vam poder viure i compartir amb diversos grups de govindes una manera molt diferent d’enfilar-nos els uns sobre els altres, en unes condicions completament diferents d’aquelles a les quals estem acostumats aquí, però que aconseguien despertar unes emocions molt similars a les que podem gaudir amb els castells. 

Foto 05-04 Peu: Final de l’actuació del festival del Dahi Handi a Thane, Índia, 2013

Ja a la segona part de temporada, vam viure alguns alts i baixos amb una Mercè on sortíem decebuts amb dos intents desmuntats de 3 de 9 amb folre (tot i fer-hi el 2 de 8 amb folre, el 5 de 8, i el pilar de 7 amb folre), i una Diada estranya on començàvem amb un intent de 4 de 9 amb folre, que vam reconduir cap a  un 4 de 8 amb l’agulla, un 5 de 8 i un 3 de 9 amb folre carregat… No obstant això, vam continuar prement l’accelerador als assajos, perquè sabíem que la feina hi era i només era questió de creure-s’ho, i això ens va portar a descarregar el primer 4 de 8 amb l’agulla de la nostra història, la primera «tripleta màgica» a Tot Sants, i la primera «tripleta vilafranquina» a Terrassa. A banda, acabàvem totes les actuacions amb un gran pilar: en vam arribar a fer tres de 6 i SET pilars de 7 amb folre!

En els últims assajos d’aquella temporada vam poder il·lusionar-nos amb proves molt serioses de 2 de 9 amb folre i manilles, i sobretot del pilar de 8 amb folre i manilles, que refectien el gran treball fet a l’escola de castells i les proves de mitges soques a les barres. Això ens va deixar la mel als llavis per encarar la següent temporada encara amb més ganes.

2014

El bon regust de boca que ens va deixar el final de la temporada anterior, amb les tripletes fetes i les grans proves de castells superiors, va fer que comencéssim el 2014 amb un ritme superior a l’habitual als principis de temporada, consolidant el model d’assaig dinàmic i participatiu, una escola de castells que ja no només servia per introduir els nouvinguts a la colla, sinó que era un banc de proves molt important per a gent de soca, folre i manilles, un assaig de canalla on els nens i nenes podien assajar amb quantitat i qualitat independentment del seu nivell, i un assaig de pilars cada vegada més concorregut, preparat i pensat per al gran pilar, però també per seguir ampliant la base de pilaners.

Vam ser capaços de consolidar uns assajos rigorosos i intensos des de la primera setmana d’assaig fins a l’última, cosa que va ser possible gràcies al gran volum de gent amb ganes d’assaig que omplia el local des de primera hora. Això va permetre que grans proves, com les soques de castells de nou veiessin la llum més aviat que mai, fet que ens va permetre plantar-nos al mes de maig amb proves de castells de nou fins a sisens com a cosa totalment normalitzada, fet insòlit fins al moment. Vam tancar l’any amb vint soques de 3 de 9 amb folre, onze de 4 de 9 amb folre, quatre de 2 de 9 amb folre i manilles i quatre més de pilars de 8 amb folre i manilles fins a sisens. 

Aquest ritme i nivell d’assajos van provocar un altre fet curiós. Si mirem els castells de vuit que aquell any vam portar a plaça poden semblar pocs, però si observem els números d’assaig, veiem que és l’any que vam fer, també, més castells de vuit pisos. I és que als assaigs vam poder realitzar amb total confiança i certa regularitat castells de vuit sencers: deu vegades el folre a terra del 3 de 9 amb folre (3 de 8), sis vegades el folre terra del 4 de 9 amb folre (4 de 8), i gràcies a la seguretat que ens aportava la xarxa, vam fer VINT vegades el folre a terra del 2 de 9 amb folre i manilles (2 de 8 amb folre). Poder completar les estructures senceres al local va representar un pas important que va permetre reduir les proves netes i dedicar més del 70% de l’assaig a proves de soques i folres, de les quals tota la colla sortia feliçment esgotada, cosa que ens situava en una posició molt còmoda per encarar amb moltes garanties i la seguretat necessària els castells que volíem portar a plaça en cada moment.

Aquella temporada també vam fer una evolució important respecte a l’anterior, ja que vam aconseguir tenir una mentalitat guanyadora, cosa que ens va fer créixer davant dels reptes i mantenir la serenitat en els moments difícils. Són clars exemples el primer 3 de 9 amb folre que vam fer a Sant Cugat, una Mercè fent el 3 de 9 amb folre en ronda conjunta, o encarar al Concurs el primer castell de gamma extra després de la primera caiguda de la temporada, quan vam carregar el 4 de 9 amb folre. Aquests dos castells a banda, vam tancar l’actuació amb un senyor 5 de 8, tot i les dues caigudes prèvies.

Foto 05-01: Peu: Primer 2d9fm dels Castellers de Sants, a la Plaça de Bonet i Muixí, 2014. Foto: Celia Atset

I és que si per alguna cosa recordarem aquell 2014 és per haver-nos convertit en colla de gamma extra, amb un 2 de 9 amb folre i manilles descarregat el 19 d’octubre (no podia ser un altre dia) a la nostra estimada plaça de Bonet i Muixí. Tot just dues setmanes després que ens quedés en intent al Concurs, fet que demostrava que el castell hi era. Desgraciadament per Tot Sants no el vam poder repertir per una indisposició de l’acotxadora a l’últim moment (teníem la soca muntada i tot), però sí que a Terrassa vam poder demostrar que allò no era flor d’un dia, sinó que havíem arribat a la gamma extra per quedar-nos-hi, i el vam tornar a descarregar (aquesta vegada amb més èpica que a la Diada); per reblar el clau, vam poder estrenar també el pilar de 8 amb folre i manilles, que vam carregar folgadament. Així vam convertir-nos en la primera colla que en l’any que assolia la gamma extra ho feia amb dues construccions diferents.

2015

La junta i la tècnica encaràvem un segon mandat en el qual volíem consolidar allò que havíem aconseguit els últims dos anys a base d’un treball rigorós i la implicació de molta gent en tots els àmbits de la colla: la consolidació com a colla de nou per poder encarar reptes superiors, amb castells de gamma extra en les actuacions més importants de l’any.

Encara amb la ressaca de la temporada anterior i amb algunes baixes sensibles al tronc que afectaven de manera especial el gran pilar, vam començar una temporada amb un ritme d’assaig igual d’intens que a les anteriors temporades, però una mica més pausat pel que fa als castells a plaça. Tot i això, podíem estrenar el 2 de 8 amb folre a l’aniversari, com havíem fet les dues temporades anteriors, però el 5 de 8 es ressentia dels diferents canvis que havia patit i no el vam poder portar a plaça en tota la primera part de la temporada, tot i la intensa feina feta a l’assaig.

Malgrat això, els castells de nou sí que els vam poder tornar a gaudir abans de marxar de vacances en les tres últimes actuacions de l’any: vam tornar a estrenar «el 3» a Sant Cugat, i vam fer «el 3» i «el 4» tant al Pla de la Seu a Tarragona com a casa, en la nostra Diada d’estiu. A més, en aquestes dues darreres actuacions, podíem veure la feina feta amb la renovació del pilar, fet que ens va permetre descarregar el 4 de 8 amb l’agulla i carregar el pilar de 6 a Tarragona; malauradament vam deixar en carregat el 4 de 8 amb l’agulla a Sants.

La segona part de temporada començava amb un gran contratemps inesperat a quatre dies de La Mercè: vam ensopegar a la festa major d’Esplugues, on vam carregar el 3 de 9 amb folre i vam desmuntar posteriorment el 4 de 9 amb folre. Així i tot, amb la mentalitat guanyadora que havíem consolidat l’últim any, vam encarar un assaig pre-Mercè «de traca», amb tothom concentrat al 200%, sabedors de la importància que tenia aquell assaig per recuperar la confiança, i a plaça vam demostrar que la feina estava feta, i molt ben feta, descarregant tant el 3 com el 4 de 9 amb folre, tot i deixar en carregat de nou el 4 de 8 amb l’agulla.

A partir d’aquí, vam començar a divertir-nos rodant els castells de nou a les Corts i a la nova diada de la Nova Atenes a Terrassa, on a més, l’alegria més gran ens l’endúiem amb l’estrena d’un 5 de 8 molt treballat durant tot l’any. Tot aquest rodatge, sumat a l’intensíssim i meticulós treball a assaig, ens va dur a gaudir de la nostra Diada, envoltats de la nostra gent i de tots aquells ocasionals que any rere any tornen per aquesta data assenyalada i ens donen aquest punt extra de força que tan necessari és per fer castells com el 2 de 9 amb folre i manilles. Tot i això, l’excès d’eufòria no ens va deixar arrodonir la Diada i vam ensopegar de nou carregant el 4 de 9 amb folre…

I, com no podia ser d’altra manera, ens vam tancar al local d’assaig per acabar d’afinar tot allò que calia, per arribar a la plaça més castellera i, ja sí, arrodonir una diada (amb dosi d’emoció extra) que ens consolidava com a colla de gamma extra que tenia ganes de mostrar que allò que havia ensenyat no era el seu límit.

Així vam encarar les últimes setmanes d’assaig: amb totes les ganes de treballar per intentar fer un pas més encara. Davant les dificultats que vam tenir amb el 5 de 8 al llarg de la temporada, a principis d’octubre vam arribar a plantejar i fer alguna prova de 7 de 9 amb folre, però a partir de l’actuació de La Nova Atenes a Terrassa, on vam estrenar «el 5», ja l’aposta va ser clara per fer el 5 de 9 amb folre. Les proves van anar fins i tot millor del que esperàvem, i vam arribar a col·locar-hi sisens l’últim assaig de la temporada, abans de la Diada de Minyons. El poc rodatge que teníem en el 5 de 8, i amb la prudència que ens caracteritza, va fer prendre la decisió d’esperar a l’any següent per atacar aquell castell amb les màximes garanties de poder-lo descarregar. Segurament, una de les decisions més difícils que vam haver de prendre en tots els anys al capdavant de la colla.

Això sí, vam tenir temps d’autoregalar-nos el nostre particular i exclusiu castell de gamma extra, el 2 de 7 per sota, que vam fer a Granollers. Desgraciadament, no vam poder acabar la temprada com ens hagués agradat, ja que el fred de Terrassa va deixar congelades les nostres ganes de repetir-hi l’enorme diada de Vilafranca, fet que va deixar en intent el 2 de 9 amb folre i manilles, cosa que va palesar que la lliga en la qual estàvem jugant no permetia marge d’error amb aquests castells tan grans.   

2016

El 2016 començava amb unes expectatives molt altes, degut als grans assajos finals de la passada temporada, i perquè a més recuperàvem gent que no havia pogut participar l’any anterior als troncs i folres, i se sumaven a  tota la gent formada els anys anteriors. Això ens va donar un potencial extra per poder fer castells amb molta gent diferent, treballant recanvis per a totes les posicions de canalla, tronc, soques, folres i manilles.

Aquell treball ens va fer retardar una miqueta l’estrena d’alguns castells respecte d’anteriors temporades en els mesos de març i abril, però al maig vam poder recollir els fruits de tot el que havíem sembrat, amb l’estrena, per quart any consecutiu, del 2 de 8 amb folre a l’aniversari, i fent el 5 de 8 i el pilar de 6 més matiners just dues setmanes després, i sobretot amb l’estrena del 3 de 9 amb folre abans d’acabar el mes en l’actuació de Firentitats.

Amb aquest bagatge, vam encarar un juny amb molta intensitat als assajos, però no vam repetir castells de nou a cap de les dues actuacions que vam fer. Ara bé,  si que vam fer una actuació a Cornellà on demostràvem potencial descarregant tres castells de gamma alta de vuit difícils de veure junts en una actuació, com són el 4 de 8 amb l’agulla, el 5 de 8, el 2 de 8 amb folre i, per reblar el clau, amb el pilar de 6. La feina estava feta i els grans castells, a punt: tocava gaudir-los a plaça. I això és el que vam fer el primer cap de setmana de juliol, on, el dissabte a la tarda, a la nostra Diada d’estiu, estrenàvem el 4 de 9 amb folre i el pilar de 7 amb folre (completant la «tripleta vilafranquina»), i diumenge a la tarda, a Sant Cugat, fèiem el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8, el 2 de 8 amb folre i el pilar de 7 amb folre…Quin cap de setmana!

Malgrat els registres, l’ambició no tenia aturador. I la setmana següent vam fer uns assajos espectaculars, amb molta gent, incloent un assaig especial en dijous on molta gent d’altres colles van venir a fer el tafaner, a veure quina una en portàvem de cap per a l’última actuació del primer tram al Pla de la Seu de Tarragona. I és que ens vam plantar davant de la imponent catedral amb l’objectiu de fer-hi la millor actuació de la nostra història, afegint al 3 i al 4 de 9 amb folre, el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8 amb folre i manilles! Gairebé ho vam aconseguir… l’estampa del 2 de 9 amb folre i manilles davant de la catedral va ser per emmarcar. Va requerir treball i confiança, però d’això n’anàvem sobrats pels bons assajos fets. Va ser una llàstima el pilar de 8 amb folre i manilles, que va caure a l’últim pas de l’enxaneta; però va demostrar el bon treball que hi havia fet quan tot el folre i les manilles es van mantenir intactes després de la caiguda. Quedava pendent per al segon tram.

Un segon tram que començàvem a mitjan agost, amb un viatge a Menorca per gaudir de la família borinota en un context diferent a l’habitual, seguida de la nostra estimada festa major, on per enèsima vegada, tot i les bones perspectives, no aconseguíem el compromís necessari de la gent de tronc per poder-la celebrar amb castells de 8 (cosa que ens haurem de fer mirar algun dia…).

Passat l’agost, encaràvem el segon tram amb molta ambició per aconseguir els objectius que havien quedat pendents, tant a la temporada anterior com a la primera part de l’actual. L’aposta passava per esprémer els assajos al límit, traient-ne un rendiment encara més gran del que ja havíem fet fins llavors. Teníem clar que a les actuacions havíem de rodar els castells de nou i els de la gamma alta de vuit; per tant, no hi tenien lloc els castells de vuit bàsics, o fins i tot el 2 de 8 amb folre, ja que el lloc on fer-los era a l’assaig. Així, doncs, no és estrany que acabéssim aquell any amb vuit 3 de 8, sis 4 de 8, cinc 2 de 8 amb folre i set pilars de 6, oficialment enregistrats; números discrets, però és que a assaig vam fer vint-i-nou 3 de 8, vint-i-tres 4 de 8, trenta-tres 2 de 8 amb folre i trenta-tres pilars de 6, tot proves senceres o fins a acotxador. Fins i tot vam arribar a fer un 5 de 8 sencer lligat amb el folre a terra. Brutal.

Foto 05-02: Peu: Primer Pd8fm dels Castellers de Sants, a la Plaça de Bonet i Muixí, 2016. Foto: Lourdes Tolo

Així doncs, no va ser estrany que arribessin els resultats que tant vam gaudir, fent la «tripleta vilafranquina» sumat al pilar de 7 amb folre per La Mercè; el primer gamma extra al Concurs amb el 2 de 9 amb folre i manilles (i el primer 4 de 9 amb folre descarregat en un Concurs), tornant a descarregar el 3, el 4 i el 2 de 9 amb folre i manilles a la Diada i posant-li, aquesta vegada sí, la cirereta, descarregant el primer pilar de 8 amb folre i manilles. Com no podia ser d’altra manera, vam fer un Tot Sants de somni, amb un 3 de 9 amb folre de sortida per treure nervis, atacant un 2 de 9 amb folre i manilles en segona ronda (el quart de l’any!), i després, d’un intent desmuntat, descarregant un majestuós 5 de 9 amb folre, que va demostrar el nivell d’excel·lència al qual havíem arribat, amb una canalla immaculada, un tronc amb una confiança indestructible, un folre tecnificadíssim i una soca bregada, capaç d’aguantar el que fes falta. Llàstima que, per una lesió d’última hora, no vam poder repetir el 5 de 9 amb folre a Terrassa.

Foto 05-03: Peu: Primer 5d9f dels Castellers de Sants, a Vilafranca del Penedès, 2016. Foto: Jaume Serrat

Quin any, Borinots!