Després d’uns anys en què «l’estil borinot» havia anat prenent força i en què la colla va anar assolint uns

resultats que, anys enrere, eren gairebé un somni, l’any 2009 una nova candidatura posava al capdavant una

junta i una tècnica amb l’objectiu de seguir enfortint la base de la colla per poder seguir consolidant les passes

fetes les temporades anteriors.

D’entre totes les imatges i moments que vam poder gaudir durant aquells anys, una ressorgeix per damunt

de les altres, i no precisament per ser la fita més important d’aquella candidatura, sinó pel com i sobretot pel

lloc i pel quan. I és que aquell 24 de setembre de 2010, la plaça de Sant Jaume va ser testimoni del primer

castell de 9 fet per una colla de la ciutat durant la festa major de totes i tots els barcelonins. Aquella fita, a

més, tenia una càrrega sentimental que la va fer encara més especial, i és que durant el mes d’abril d’aquell

mateix any, l’aleshores president de la colla, en Jesús Puparelli, moria a causa d’una llarga malaltia.

Foto 04-01. Peu: 3d9f a la diada de la Mercè, 2010. 

Però anem per parts.

Com dèiem, la candidatura que es va presentar l’any 2009 iniciava les seves passes amb la il·lusió de qui es

compra unes sabates noves i té ganes de córrer molt enllà: a nivell tècnic es va treballar de valent per bastir

unes bones estructures bàsiques i es va apostar fort per ampliar la gamma de castells de 8 pisos amb la

catedral dels castells, el 5 de 8. El boca-orella en el món casteller, quan encara les xarxes socials no eren el

que són avui en dia, va fer que el pati d’assaig s’omplís durant les setmanes prèvies a la nostra Diada de

cares de castelleres i castellers que venien a veure com portàvem el que estàvem coent. La feina d’aquell

diumenge a Bonet i Muixí va quedar a mitges,  però sabíem la feinada que portàvem a l’esquena i, tossudes i

tossuts, sis dies després de carregar-lo per primera vegada, per fi vam descarregar el nostre primer 5 de 8 a

Sitges, una plaça talismà. Aquell 2009, a més, vam acabar-lo tot descarregant el 3 de 9 amb folre.

Per la seva banda, començàvem l’any 2010 amb dos hàndicaps grans: d’una banda, la Montse Rafí, sotspresidenta fins aquell moment, havia d’assumir la presidència a causa del delicat estat de salut del Jesús, i de l’altra, el local d’assaig de la colla, l’escola Pràctiques I (actual escola Jaume I), havia d’afrontar una remodelació i havíem de traslladar tota la maquinària a una altra banda. Finalment, el passatge de Fructuós Gelabert, just davant del palau de vidre de les Cotxeres de Sants (palau que no era prou  alt com per deixar-nos alçar els nostres castells), va esdevenir casa nostra fins el 2013. A la paret de l’antic bar hi vam instal·lar les barres per poder fer les espatlleres i les torres del 5 i van ocupar durant llargues hores el replà que hi ha just davant del palau. Pels dies de pluja i fred vam aconseguir que ens cedissin l’església de Santa Maria per assajar sota l’aixopluc de Sant Bartomeu.

Foto 04-02. Peu: Primer 4d9f, a Tots Sants de 2010.

Pel que fa als castells, a part del ja recordat 3 de 9 amb folre  de la Mercè, el 2010 serà recordat per ser l’any del nostre primer 4 de 9 amb folre. Aquell 2010 tornàvem a la plaça de la Vila de Vilafranca i ho fèiem amb les ganes de fer-hi la nostra primera tripleta màgica. Així, vam encarar el 4 de 9 amb folre  de sortida i sense complexos. Els assajos havien anat bé, vam lligar el peu a la primera i el castell va pujar ràpid i decidit. En 1 minut i 45 segons teníem una tercera part de la feina de l’actuació feta. Aquesta, però, se’ns va girar a la segona ronda, quan el 3 de 9 amb folre va quedar en carregat, i  vam acabar-la tot descarregant el 2 de 8 amb folre. Per primera vegada fèiem tres folres en una mateixa actuació, però marxàvem amb la sensació d’haver-nos quedat a mitges. Malgrat el sabor agredolç de Tots Sants, vam refer-nos i vam afrontar la Diada dels Minyons amb les ganes d’una bona revàlida. L’actuació, amb el fred i el vent per bandera, va començar amb un intent de 4 de 9 amb folre,  que va cedir quan el desmuntàvem, i amb ell es capgirava la resta de l’actuació. Tal com va dir un savi casteller: «Semblava fàcil però no ho era!».

Tancàvem així, un any de contrastos. L’any en què els castells van ser declarats Patrimoni Immaterial de la

Humanitat per la UNESCO.

La temporada 2011 va iniciar-se amb la renovació de la tècnica, però amb el canvi en el lideratge de la junta, que

assumia la Mercè Vilalta. Va ser la temporada de la inauguració del local social, però sobretot la temporada

del xantatge de les institucions davant d’uns fets clars i evidents: la millor colla castellera de la ciutat no podia

participar de l’actuació de les colles convidades de la Mercè, perquè d’una banda l’ICUB i de l’altra els

Castellers de Barcelona es negaven a acceptar l’acord majoritari, que no unànime, al qual havia arribat la

Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona (CCCCB).

Malgrat aportar proves suficients que permetien, segons els estatuts i la normativa de la pròpia CCCCB,

modificar el protocol festiu, l’ajuntament de la nostra (?) ciutat es negava a acceptar el redactat perquè la totalitat de les colles de la ciutat no donava suport a la seva proposta. Pel mig quedaven unes quantes

telefonades amenaçadores i diversos  intents de coaccionar el criteri de la colla, que des de la presidència es va

defensar fins al final, tot refusant  fins i tot una surrealista invitació a participar a l’actuació de colles

convidades per part dels Castellers de Barcelona quan aquesta actuació era organitzada per l’ajuntament.

Malauradament, la història dirà que la colla degana de la ciutat i l’ICUB es van sortir amb la seva i van

«blindar» una actuació que hauria de ser la de totes les barcelonines i tots els barcelonins.

D’altra banda, una de les efemèrides més rellevants de l’any fou la primera actuació de 6 completa per les

Borinotes amb el 5 de 6, el 3 de 6 per sota i el 4 de 6 amb l’agulla. Una actuació en la qual totes les posicions dels castells, a diferència de les construccions de les altres colles, estaven formades únicament per les dones, noies i nenes de la colla.

Foto 04-03: Peu: 5d6 íntegrament femení, a l’actuació de Bellprat, 2011.

L’actuació, que va tenir lloc a Bellprat, reafirmava d’aquesta manera la feina que les Borinotes portaven fent

de manera excel·lent uns quants anys amb el tradicional castell femení de les vigílies de l’aniversari de la

colla i que els permetia afrontar amb total garantia una actuació d’aquesta volada.

Amb tot això, la del 2011 va ser una temporada que va anar en ascens. Després del final de la temporada

anterior, la tècnica es va tornar a centrar a no perdre ni els castells bàsics de 8, ni tampoc el 5 de 8 per poder

afrontar altra vegada el pas als castells de 9. Tot i que aquesta temporada no vam descarregar cap 2 de 8 amb folre, es van haver de fer canvis a tots els pisos superiors i la feina feta a assaig no va donar fruits, sí que vam freqüentar el 5 de 8, vam fer un intent de 3 de 9 amb folre a la Diada de la colla, vam carregar-lo per Tots Sants a Vilafranca i vam descarregar-lo a la Diada dels Minyons on, aquesta vegada sí, vam fer la nostra primera tripleta màgica amb el 4 de 9 amb folre carregat.

D’aquella temporada, a més, ens va quedar un titular: «Plogui o nevi, Sant Cugat de 9». Des de la tècnica

s’havia esperonat la colla per portar el 3 de 9 amb folre a la plaça d’Octavià, havíem fet molt bons assajos amb els folres a terra i havíem col·locat sisens les darreres setmanes. La feina estava feta però les previsions

meteorològiques ens volien fer la guitza. Els més optimistes pensàvem que la tarda d’aquell diumenge no

plouria però la certesa és que, 30 minuts abans de començar l’actuació, l’aigua va aparèixer i la colla

local va decidir traslladar l’actuació de festa major al poliesportiu. Va costar molt exposar els fets des d’un

punt de vista neutre, ja que totes i tots en teníem moltes ganes, també les persones que formàvem part

d’aquella tècnica, però la prudència i la sensatesa ens va portar a veure i a decidir que intentar el 3 de 9 amb folre més matiner de la nostra història en aquell pavelló no era el més òptim, pensant, sobretot, en la canalla. Vam

rebaixar els plans i «només» vam fer el 5 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8. Massa poc, diran alguns. Sincerament penso que la vam encertar, amb aquella decisió.

La del 2012 va seguir sent una temporada de construcció i de reafirmació de les bases establertes en les

temporades anteriors. Vam seguir treballant de valent les estructures bàsiques de 8  pisos, vam

freqüentar amb solvència les estructures de 8 i mig com el 2 d 8 amb folre i el 5 de 8 i vam descarregar per primera vegada a la nostra història el 7 de 8, un castell que ens permetia premiar tota la gent de la colla que tant

havia estat pencant aquells mesos en llocs estratègics, ja fossin de la pinya, del tronc o del pom de dalt. I malgrat

no intentar aquell any el 4 de 9 amb folre, la realitat és que vam tornar a fer l’aleta als tres 3 de 9 amb folre que vam portar a plaça: dos de carregats, un al Concurs i un altre a Tots Sants, i un de descarregat, a la Diada dels Minyons de Terrassa.

Foto 04-04: Peu: Assaig d’un 7d7 net al nou local d’assaig, a l’escola Jaume I.

Pel que fa a la part social, cal remarcar que aquella temporada del 2012 va ser la darrera a l’exili. La tècnica i

la junta d’aquelles darreres quatre temporades convocava l’assemblea de la colla a la que havia de ser casa

nostra una altra vegada. Deixàvem pas al pati de l’antiga escola Pràctiques I per iniciar un futur il·lusionant al

nou poliesportiu de l’escola que, després d’una gran feina per part de la junta i de l’equip que se’n va

encarregar, ens oferia un espai ampli, prou alt per fer les grans construccions que teníem en ment i amb una

xarxa de torres i pilars que ens havia d’obrir nous horitzons castellers.